“En el musical, els nois aconsegueixen vivències inoblidables, plenes de valors”, Ricard Martí

Un any més, el Musical de La Farga ha estat un èxit. La sisena edició ha transportat als alumnes i pares del col·legi al Far West, gràcies a l’esforç de molts. Més de 100 alumnes de l’ESO van participar, des de setembre, amb els càstings, fins al dia de la funció, el 16 de desembre. Tanmateix, ara ja no hi ha assaigs i els nois de l’ESO ho troben a faltar, ja que “a la majoria dels alumnes els agrada trencar amb la rutina acadèmica per dedicar-se, amb els companys, a ballar i actuar”, explica el Ricard Martí, professor d’Art i director del Musical.

Com està Sr. Martí? Ha descansat aquest Nadal, després d’aquests mesos preparant el musical?

Si, gràcies, he descansat… Però també és veritat que cada any em poso malalt els primers dies de vacances que és quan ja em deixo anar. Es veu que tot el procés i la tensió acumulades han de sortir per algun lloc!

Que destacaria d’aquesta edició?

Cada nou musical intentem fer un pas endavant, volem fer un espectacle el més professional possible malgrat que treballem amb alumnes petits i adolescents. Aquest any, ens va sorprendre molt el càsting dels alumnes de 1r d’ESO, per l’entusiasme, preparació i actitud. Es comença a notar molt que són promocions que ja porten musicals des de ben petits. Pel que fa als balls, crec que “Let’s Go West!” va assolir un grau de sincronia envejable.fras

Durant la sessió, està atent a cada moviment, pendent dels tècnics… Té temps per gaudir, com ho fa el públic?

Per una banda no, ja que estic pendent d’un munt de coses que passen en escena, fora d’escena i en el comandament tècnic; però per altra banda ja estic acostumat i gaudeixo moltíssim quan les coses funcionen com estava previst. És molt gratificant veure representat, damunt de l’escenari, exactament allò que havies imaginat! Per deformació professional em passa el mateix quan vaig a veure teatre, òpera, musicals, etc. Sempre estic pendent d’un munt de coses que no són exactament allò que es veu. Aquest món m’agrada molt i gaudeixo d’aquesta manera!

Abans del Musical, a l’ESO no hi havia un esdeveniment artístic semblant amb el qual els alumnes poguessin gaudir o demostrar el seu talent… Havien d’esperar a 4t d’ESO, per passar el càsting de l’obra de teatre… Però, des de fa 6 anys, el musical ha revolucionat una mica les aules, almenys durant el primer trimestre…

De mica en mica, anem aconseguint que tot el tema d’assaig repercuteixi el menys possible en el tarannà del curs, amb una bona planificació d’horaris, llistats d’alumnes, etc. També és veritat que tots hem après com fer-ho, a força d’anar rectificant errades. Els alumnes veuen el musical com un repte encoratjador i és molt bonic veure nois, de totes les edats, practicant diferents balls a l’hora del pati.elsaliumnes

Vostè no pot estar sempre present durant els assaigs, per això delega la responsabilitat en alumnes de 1r i 2n de batxillerat. Ja es veu que connecten ràpidament amb els nois de Secundària…

És veritat que el pes del musical recau sobre el grup d’alumnes de 2n de Batxillerat, confio molt en ells i mantenim una comunicació constant. Però miro d’anar passant pels moments d’assaig en les hores lliures, comentem el procés i mantenim tot controlat en tot moment. Aquest grup d’alumnes assumeix tota la feina bruta dels inicis, de començar per baix, del pas a pas… Per sort, quan ja em puc incorporar 100% al musical, la darrera setmana, tot és ja molt més fàcil i puc anar encaixant les feines desenvolupades per aquest grup amb molta més facilitat.

Com pensa que ajuda el Musical als alumnes, als adolescents?

Sincerament crec que tots els que participen en el musical aconsegueixen vivències inoblidables, plenes de valors, difícilment assolibles en altres activitats. Veure com alumnes de diferents edats s’ajuden, col·laboren, s’animen per aconseguir un projecte global… Aquest any, en el primer ball introductori, comptàvem amb una selecció d’alumnes que tenen facilitat per ballar, des de 1r d’ESO fins a batxillerat. Va ser molt emocionant veure com, els 3 més petits, van ser els que van aprendre més ràpidament unes passes de ball que trencaven la lògica dels moviments i presentaven una considerable dificultat. Però encara va ser més emotiu contemplar com els grans es fixaven i aprenien dels més menuts! Al final tots ho van aconseguir!

Per últim, alguna idea pel Musical del pròxim curs? Li agradaria introduir alguna cosa nova?

El Sr. Carreras ja té idees per començar el guió. Jo, per la meva banda, sempre intento trobar coses noves i diferents a nivell escenogràfic i global. Per exemple estic plantejant-me canviar la fórmula dels 3 últims musicals amb l’immens decorat de fons. També voldria canviar la forma de l’escenari i altres aspectes tècnics, però no sempre podem fer el que desitjaríem, ja que disposem d’un pressupost limitat. No oblidem que, malgrat el resultat força professional que ens agrada aconseguir, som una escola!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *